
A ver que os parece esto:
La vaig veure, destacava de l´alatre gent. No se quina força em portava a no deixar d´observar-la. Aquells ulls mirant el cel que semblava que demanessin desesperadament ajuda a algú que sap que mai la podra escoltar. Aquells ulls que sutilment sortien del seu rostre pàlid i homogèni, una cara perfecta en proporcions, amb unes pigues trencant tota l´harmonia d´aquella blancor tan pura i encegadora que resaltava amb els seus cabells d´un color indescriptible, com el coure, però més perfecte. El seu cos encongit qüasive no es veia, però les seves mans tenien tota la força que semblava manacar-li al seu esperit.
Aquelles mans grosses en comparació amb el seu petit cos, estaben subjectant alguna cosa, que tot i que sembli estrany en un primer moment no vaig veure degut a la gran força que transmetia la seva cara.
Allò que tenia entre les seves fortes mans era una delicada criatura, una nena que no tenia res a veure amb ella, ni les faccions de la cara ni el color dels ulls, els cabells,.. Tot i així quan vaig començar a ficsar-me em vaig adonar que també ella tenia alguna cosa especial, que no sabia com descifrar. El seu cabell fosc com una castanya suau i vaporòs, amb un serrell que li tapava mig front, un front petit que entonava amb la resta del seu rostre.
La nena estava inmobil, semblava que ni parpadeges i aquella dona que la subjectava, jo no sabia qui era , si la seva mare o no, cada vegada l´agafava més fort per la cintura, tot i que donava la sensació de que qüasibé ni la tocava. Sense apartar la mirada d´elles dues vaig començaer a sentir una veu dins meu que em deia: la vols?
De cop vaig apartar la mirada d´elles dues i vaig començar a mirar al meu voltant, la gent es comportava com sempre, cadascú amb les seves converses respectives,, o cabussats dins del seu llibre o diari.
En aquell moment vaig creure que m´ho havia imaginat, pero no era aixi, la pregunta es va tornar a repetir i em va recorrer un calfred per l´esquena, una sensació de sorpresa juntament amb certa por.
La seva mirada cada vegada era mes fixa, em traspassava l´ànima, una sensació de enestar em va envair, mentres ella em parlava i seguia insistint que agafés la nena....pero perque es volia desfer d´ella? Com podia sentirla i parlar amb ella telepaticament?...
Bueno este es un pequeño fragmento de un relato que empecé hace unos tres años, y hoy al leerlo me va al pelo, por todos los anhelos que tengo ultimamente.Asi que si os gusta y quereis saber mas...seguire con el relato, ya que empiezo muchos y nunca los termino, debe ser que es como lo hago todo en esta vida..., antes de empezar un ciclo no cierro bien el otro y luego pasa lo que pasa.Porque en segun que cosas soy tan inconstante,soy un culo inquieto que se mueve por instintos...XD
Después de darle mas vueltas de las que se merecia el tema,he llegado a una conclusión firme, damas y caballeros pasen y vean, que empiece el espectáculo!!
La cación es de Pixies, un grupo que me cambio la vida, es la banda sonora de mi agonia, aun asi es uno de los mejores grupos que han existido nunca, ya os haré n especial de ellos...
Me voy a preparar, que esta noche la Ascen vuelve a ponerse su traje de pecadora, con sus armas a punto para cazar, parece que las nuves ya dejan ver a la luna...