domingo, 19 de noviembre de 2006

El laberinto de mis sentimientos


Parece que fue ayer cuando todo cambió...cuando parecía que otra etapa empezaba.
Pero no fue así; Una vez más la vida me ha dado otra vuelta, es como un laberinto, que cuando parece que ya has encontrado el camino bueno que te conducirá hacia la salida, te das cuenta que es un camino sin salida y debes volver hacia atrás. Y por más que te empeñes en querer salir por ese camino, no podrás. Al principio te desesperas porque todo el esfuerzo que has hecho para llegar hasta allí no ha servido de nada y debes volver, pero luego, te das cuenta que hay muchísimos caminos por emprender y seguro que uno conducirá ala salida. En ese momento empiezas a verlo todo mas claro y piensas que no es el primer ni ultimo que emprenderás y que no importa cuantos hagan falta para encontrar el bueno, por eso nunca se deben perder las ganas de seguir indagando, conocer y buscar una salida, una meta. Y sobretodo no arrepentirse por haberse equivocado.

(A veces es bueno encontrar algún mapa o pista por el camino, suerte que os tengo a mi lado..^^)



Esta canción que os recomiendo, es la que me ha inspirado y ayudado a verlo todo un poco mas claro, “nada” de Carlos Jeans con Alaska.

4 comentarios:

Snap dijo...

LA vida no es un laberinto, lavida es un mapamundi, y de nosotros depende si nos queremos quedar ne un lugar para siempre , o emprender una marhca hacia otro lugar.

Bueno me voy a trbajar que son la 7: 20 de la mañana. Jeje^^

azotando el silencio dijo...

M'ha agradat la visió que has exposat.
El laberint té una entrada i una sortida.
I els sentiments tenen una permanència estancada o no evolutiva, depèn de la divagació dins d'ell.

Però pensa que quan en surtis d'aquest, n'entraràs a un altre.
Perquè la vida n'és això. Arriscar-te a buscar un camí , decidir-te per a quin passar,sense saber mai si n'és el correcte o no. ( Això és lo fotut )
Però bé, per això és bó ser optimista, i pensar que el que trïes n'és el que creus que ofereix la meta que tu creus que necestites. I en el fer i no desfer et descobreixes a tu mateix.


Molts petons

Unknown dijo...

Jo crec que més que un laberint és un camí amb moltes desviacions de les quals has d'anar escollint, pot ser que si que t'equivoquis o que tinguis sort i encertis a la primera, però això normalment no passa, tothom pren camins equivocats al llarg de la vida, però sempre trobaràs una drecera per tornar a l'original i seguir avançant i buscar noves desviacions.
I com tu dius, sempre em tindràs al costat!!!! Per mi ets una persona molt important i la meva millor amiga, però això ja ho saps.
Cuida't, ens veiem aquesta nit!
Petons!!!

sara^^ dijo...

Digue-li com vulguis a la vida, un laberint, un llarg camí amb desviacions, però el que importa és l'opció que tu tries, segurament t'equivoques amb moltes, però es la que tu has preferit i l'has de saber conduir fins arribar a un camí que sigui favorable a tu. Hi ha vegades k et penses k el camí k has triat t'havia de reportar coses més intenses, diferents i a l'hora de la veritat tot segueix al mateix ritme k ja portaves abans, però és en akests moments kuan tu has d'esforçar-te i fer k la situació canvii.
Pensa k almenys l'experiència keda marcada i és el k fa k maduris com a persona i sàpigues reaccionar si et trobes de nou amb una situació semblant.
Si necessites alguna coseta ja saps on soc, una mica lluny, però jo sempre me'n recordo de vosaltres. Un petonas^^